Mala persona...

Ser repudiable, que no és mereix existir, que basa la seva existència en el seu propi benefici, trepitja, escup, mossega, només per ella mateixa, juga amb els sentiments de les persones, s'aprofita de les persones de bona fe, que creuen en al bondat inherent de l'ésser humà, i te n'adones que aquest ésser careix d'aquesta facultat que trobes tant important.

Et diria deixalla, però em sabria greu que algú et toqués quan et recollissin de terra...

Tinc una llista...

Tinc una llista on hi surt un seguit de persones, on l'ordre no és el més important si no el motiu per el qual hi figuren.

És una llista plena de tatxades, de molta gent que hi ha entrat i després he volgut treure.

D'altres però, son gent que finalment m'ha demostrat que realment és mereix ser a la llista i ocupar posicions privilegiades i el seu nom és veuria encara que cremes el paper en el que estan escrits els noms.

És un paper indestructible d'altre banda, ja que ocupa un petit lloc en lo més profund del meu cor, tancat en un lloc fosc, o juntament amb l'odi i l'amargor, juguen una partida de Mus...

És la llista de persones que desitjo que és morin, que desapareguin del mapa, no els ploraria pas, és més, ballaria sobre la seva tomba, encara que fos un nínxol!

I ni demanar perdó...

Mira, em pots dir de tot, pots pensar el que vulguis de mi, i segurament tindràs raó, no sempre es diu el que es pensa i més correntment no és pensa el que es diu, i realment em sap greu, no se que dir-te, i es que ni escrivint soc capaç de plasmar una disculpa coherent, per que segurament no existeix, per que no la mereixo, no vull que pensis que per mi ets un tros de carn i res més... i que no ets una qualsevol, i que si em deixes de parlar, de somriure pel passadís, de creuar-me la mirada amb complicitat, ho entendré, i resignadament ho acceptaré. Hom ha d'aprendre a acceptar quan la caga i, aquí, m'hi he lluit...

La meva vida segons Nirvana

Fen servir només el títols de cançons d'un CANTANT o GRUP DE MÚSICA, respon amb enginy les preguntes següents. Pasa-les a 14 persones i inclou-m'hi. no pots fer servir el mateix cantant que jo. Intenta no repetir títols. És bastant més difícil del que sembla:

Si us plau, publica la teva nota amb el nom "La meva vida segons (el músic/grup triat)".

-Elige tu cantante/grupo: Nirvana

-¿Masculino o femenina? Been a Son

-Descríbete: Oh Me

-¿Cómo te sientes? Very ape

-Dónde vives actualmente? Lake of Fire

-¿Si pudieras ir a cualquier otra parte, a dónde irías? Where did you sleep last night?

-Tu medio favorito de transporte: On a Plain

-Tus mejores amigos son: Tourette’s

-¿Cómo está el clima? Milk It

-Tu momento favorito del día: (when) Penroyal Tea (time)

-Si tu vida fuese un programa de televisión se llamaría: Radio Friendly Unit Shifter

-Tu regalo ideal de cumpleaños sería: Sliver

-¿Qué es la vida para ti? Something in the way

- Como es tu relación: About a Girl

-Tu miedo: School

-¿Cuál es el mejor consejo que puedes dar? Stay Away

-Si pudieras elegir otro nombre, ¿cuál sería? Polly

-Un pensamiento para hoy: All apologies

-El estado actual de tu alma: In Bloom

-Tu mayor secreto: Heart-Shaped Box

-Tu lema: Rape Me

Reflex en un mirall d'un pit encongit

I ha arribat el moment en que dir t'estimo t'espanta, t'espanta tornar a expressar els teus sentiments, una paraula que t'encanta i que utilitzaves amb tant naturalitat, s'ha guanyat casi el nivell de tabú.

Que et demanin si us plau que no usis aquesta paraula passa, però el que és encara pitjor, que t'ho demanin i et diguin que no l'utilitzis per que no saps que vol dir ni que es estimar, et trenca els esquemes, desmunta tota la teva estructura interna i et fa sentir com una merda buida, et fa qüestionar els teus valors.

Ara et fa cosa tornar a pronunciar aquestes paraules, per por. Les diries encantat, te'n mors de ganes, però no ho fas, no pots, no ho pots fer, t'ho auto-prohibeixes, pel teu bé, pel seu bé, però, nanu, quan n'estaràs segur? Potser quan sigui massa tard, potser mai...

Però, i si creus que és amor, per que no hauria de ser? Quina autoritat superior es creu aquella persona de dir-te el que sents i el que no sents? Hom és lliure de jutjar ell mateix els seus sentiments, que per alguna cosa son totalment subjectius.

Per que la freqüència no ha treure valor a la paraula, si no que ha recaure en al necessitat d'expressar els sentiments de la persona.

Eufòria

Com si saltessis per la finestra de l'habitació importar-te l'hòstia, corres, lliure, tant ràpid com les teves cames et permeten, crides, i et quedes sense aire del sobre esforç, les coses passen ràpidament pel teu voltant, surts de la civilització, encara corres, sembla mentida, et sents viu, ets sents feliç, incansable i indestructible, picaries contra una paret i al trencaries, corres, ràpid, més ràpid, cantes, fatal, però te la pela, frenes, derrapes per la sorra, saltes balles, sembles una granota, encongint les cames, els genolls et toquen el pit, i estires els braços, et pares, penses, 2 segons, corres, voles per terra, passes per sobre d'un riu i ni et mulles, rius, ets feliç...

eufòria...

Moix...

I de cop, estàs millor que mai. Un instant t'ho trasbalsa tot, l'has cagada, o et topes amb una paret quan anaves de puta mare pel camí.

Et pensaves que ja venia la baixada, i ara et sembla que pedales per una pujada i que la bici no te pinyons, que els teus peus giren i la cadena no fa força, les rodes no és mouen, i et quedes quiet, baixes uns metres marxa enrere, frenes, i poses els peus a terra, toques al realitat. Te n'adones del que fas, que piques pedra amb una escombreta del vàter, que tens menys possibilitats que de morir ofegat pels teus propis mocs...

Peró ets tossut, llences la bici al marge, t'apretes les xiruques i enfiles la pujada, i si cal, t'ajudes de les mans quan es fa massa dreta!

You little bastard, I hate you with all my heart, fucked son of a whore...

No desitjo la teva mort, tant sols que no existissis, tot seria més fàcil, segurament seria més feliç, tot seria més fàcil, res d'això hauria passat, no em plantejaria trencar cap promesa, no em seria gens difícil mantindre-la... Peró no n'hi ha prou amb ignorar la teva existència, ja que formes part de la vida d'altres persones... merda d'ésser fastigós.

À, si t'ofèn, em sap greu, per tu, no per aquell fill de puta, haig de vomitar odi i escriure em va de conya...

El somni d'aquesta nit...

Avui m'he llevat, desconcertat, però fins a segona o tercera hora no m'he adonat del que he somiat, és que era tant real...

Era a la barra d'un bar, tot i que desconeguda, em resultava familiar. Era allà, bevent alguna cosa? No ho se, el cas, és que ell...

Era allà.

Tant TRANQUIL, com si no hagués passat res.

Xarràvem tranquil·lament, com sempre vaja.

Però R. era a uns pocs metres, assegut en una cadira, tornant-se boig cridant-me rebolcant-se, volent-me fer veure alguna cosa, que no he donat per estrany fins que hi he pensat després a classe.

I es que, ja no hi ets, i això potser encara no ho he assimilat....

I seguirem xerrant tranquil·lament, com fèiem abans...

Everybody is a jerk until they show the opposite

Reflexió...

Faig pudor, potser que em dutxi, però mentrestant, tinc por, si ara tinc por de morir, de caure en el buit, de deixar de ser... L'aigua comença a sonar, pell de gallina, suor freda que es condensa en la samarreta xopa... Tinc por...

Il·lús

Ai petit gilipolles, que et creies que el mon eren flors i violes, i volies ser feliç, és més! t'hi consideraves, n'estaves segur, ho eres!... ho eres...

i ara, tens un nus a l'estomac que sembla que t'hagi d'ofegar... qeu et vols arrencar, per que baixaràs a sopar sense gana i t'ho notaran, oh si, t'ho notaran a la cara maleït imbècil, il·lùs de merda (a sopar, vull morir...)

has sopat, recordes la Mafalda, odies la sopa, només avui, merda...

Com un adolescent més, avui et qüestiones l'existència, hahaha, rius, realment cada cop fas més pena.

Coses bones, t'ha caigut la vena dels ulls, no et sentiràs malament per estar fent un esforç que haurien de fer dos, toques millor, compons coses millors, ja has trobat final per a l'obra, em sap greu estimats però no la penso escriure, ja no val la pena... ha canviat alguna cosa en mi, és deia esperança, ha fet el farcell, i ha saltat del segon, fent un XAF! al caure a l'asfalt, molt entretingut...

hahaha, penses en una canço dels pets que et fa riure:

Ara que tot ha quedat clar
i no hi ha res més a dir,
jo mai m'hagués pogut pensar
que acabaríem així.

A algú li sap greu aquesta situació, premonitòria li'n diu ell, gràcies algú ;)

Ara si em disculpeu, o no, que us bombin a tots, ara realment me la pela tot...

HAHAHAHAHA ara saps que vol dir realment aquesta cançó!

Tainted Love

Jedes herz ist eine revolutionare zelle!

Cada cor és una petita cèl·lula revolucionària

Democràcia

Del griego δημοκρατία significa poder del pueblo.

Señoras, señores yo como miembro de la sociedad de derecho he perdido mi fe en la democracia, un sistema que permite que el pueblo, no siempre con capacidad de escoger la mejor opción, pueda equivocar-se llanamente. Que la mayoría, que no es la totalidad de todos los que tienen derecho a elegir, elija una opción, no la hace a esta ni correcta ni mejor. Así pues, ¿es realmente consciente el pueblo de su error?

E aquí un claro ejemplo, llamémoslo ficticio, por llamarlo de algún modo.

¿Es democracia que cualquier miembro del pueblo pueda ser elegido como representante de tal? Si, en efecto. ¿Es correcto que, a sabiendas del daño que puede causar su elección, el pueblo elija una opción, por llamarla de alguna manera, inapropiada? y ¿Es justo que, una vez aprobada tal insensatez, se recurra, en caso de necesidad, a alguien más competente, que ya de antemano se había ofrecido para defender y ayudar al pueblo? ¿Es cuerdo que la dirigente del pueblo acuda a este susodicho, aun disponiendo de sus dos representantes?

Entonces, mi pregunta es: Este pueblo que se toma a la ligera la elección de los representantes, ¿merece la ayuda del buen samaritano, que ya no cree en al democracia?

---

Aquest, fictici exemple, senyors i senyores, és en realitat la situació política de la meva classe, on per majoria abrusadora, tenim un delegat incompetent i les seves funcions son delegades (Válgame la redundáncia!) a gent més competent tot i no haver estat escollida pel poble...

Padrí.

Son les 8:15, et despertes. La teva mare se t'asseu als peus del llit. "S'ha mort" et diu. Les teves sospites és compleixen. Enmig de la nebulosa de son i lleganyes penses "merda!" però no plores. Tens els ulls encartronats i secs, et rentes la cara. Avui no et dutxes, encara que ahir no tinguessis entreno. Et lleves i et venen dues cançons al cap, involuntàriament, Starway to heven, desitjant, sigui on sigui, vagi on hagi que tingui un bon camí i Sunday morning , d'un dels seus grups preferits.

Ets a classe de castellà, sudant de la profe, escrivint això, descarregant-ho tot.

I ara penses, com pot canviar tant una persona? Aquell que sempre feia broma amb tu, dient les més grans salvatjades, deixant volar al teva imaginació.

Sempre recordaràs aquell dia a la Bisbal, fent broma de com es podrien fer servir les àmfores que hi havia als paradors del passeig per buidar de tot tipus de fluids els transeünts que passaven per allà.

I després, de cop, sense trobar-hi massa sentit, tot canvia. Aquella persona tant important per a tu, s'aïlla en un món de solitud alimentada de fum i alcohol, que el va consumint lentament i que alhora consumeix als altres, a tu, sense poder fer-hi res.

Tens un neguit a dins. Encara no has plorat, potser no saps quan ho faràs... Un malestar et recorre, no saps quan explotaràs... Potser trigaràs molt, com l'última vegada...

Ja saps quan ploraràs, quan vegis en R, quan l'abracis, amb totes les teves forces i ho deixis anar tot. I per que no ho has fet quan has vist a P aquest matí, al passadís. Per que ella és més dura que una pedra i encara no ho ha assimilat i no s'obrirà fàcilment. (Ha passat tal com has escrit!)

Coses que prefereixes que no passin mai...

Acabes d'escriure aquest text, ja saps quina cançó et recordarà a ell Tears in Heaven,

Amb els ulls plens de llàgrimes, publiques un missatge...

The Great Dictator

http://www.youtube.com/watch?v=3cFTJ9q5ztk


Lo siento, pero no quiero ser emperador. No es lo mío. No quiero gobernar o conquistar a nadie. Me gustaría ayudar a todo el mundo -si fuera posible-: a judíos, gentiles, negros, blancos. Todos nosotros queremos ayudarnos mutuamente. Los seres humanos son así. Queremos vivir para la felicidad y no para la miseria ajenas. No queremos odiarnos y despreciarnos mutuamente. En este mundo hay sitio para todos. Y la buena tierra es rica y puede proveer a todos.

El camino de la vida puede ser libre y bello; pero hemos perdido el camino. La avaricia ha envenenado las almas de los hombres, ha levantado en el mundo barricadas de odio, nos ha llevado al paso de la oca a la miseria y a la matanza. Hemos aumentado la velocidad. Pero nos hemos encerrado nosotros mismos dentro de ella. La maquinaria, que proporciona abundancia, nos ha dejado en la indigencia. Nuestra ciencia nos ha hecho cínicos; nuestra inteligencia, duros y faltos de sentimientos. Pensamos demasiado y sentimos demasiado poco. Más que maquinaria, necesitamos humanidad. Más que inteligencia, necesitamos amabilidad y cortesía. Sin estas cualidades, la vida será violenta y todo se perderá.

El avión y la radio nos han aproximado más. La verdadera naturaleza de estos adelantos clama por la bondad en el hombre, clama por la fraternidad universal, por la unidad de todos nosotros. Incluso ahora, mi voz está llegando a millones de seres de todo el mundo, a millones de hombres, mujeres y niños desesperados, víctimas de un sistema que tortura a los hombres y encarcela a las personas ¡nocentes. A aquellos que puedan oírme, les digo: "No desesperéis".

La desgracia que nos ha caído encima no es más que el paso de la avaricia, la amargura de los hombres, que temen el camino del progreso humano. El odio de los hombres pasará, y los dictadores morirán, y el poder que arrebataron al pueblo volverá al pueblo. Y mientras los hombres mueren, la libertad no perecerá jamás.

¡ Soldados ! ¡ No os entreguéis a esos bestias, que os desprecian, que os esclavizan, que gobiernan vuestras vidas; decidles lo que hay que hacer, lo que hay que pensar y lo que hay que sentir! Que os obligan ha hacer la instrucción, que os tienen a media ración, que os tratan como a ganado y os utilizan como carne de cañón. ¡ No os entreguéis a esos hombres desnaturalizados, a esos hombres-máquina con inteligencia y corazones de máquina ! i Vosotros no sois máquinas ! ¡ Sois hombres ! ¡ Con el amor de la humanidad en vuestros corazones ! ¡ No odiéis ! ¡ Sólo aquellos que no son amados odian, los que no son amados y los desnaturalizados!

¡ Soldados ! ¡ No luchéis por la esclavitud ! ¡ Luchad por la libertad !

En el capítulo diecisiete de san Lucas está escrito que el reino de Dios se halla dentro del hombre, ¡ no de un hombre o de un grupo de hombres, sino de todos los hombres ! ¡ En vosotros ! Vosotros, el pueblos tenéis el poder, el poder de crear máquinas, j El poder de crear felicidad 'Vosotros, el pueblo, tenéis e! poder de hacer que esta vida sea libre y bella, de hacer de esta vida una maravillosa aventura. Por tanto, en nombre de la democracia, empleemos ese poder, unámonos todos. Lucharemos por un mundo nuevo, por un mundo digno, que dará a los hombres la posibilidad de trabajar, que dará a la juventud un futuro y a los ancianos seguridad.

Prometiéndoos todo esto, las bestias han subido al poder. ¡ Pero mienten ! No han cumplido esa promesa. ¡ No la cumplirán ! Los dictadores se dan libertad a sí mismos, pero esclavizan al pueblo. Ahora, unámonos para liberar el mundo, para terminar con las barreras nacionales, para terminar con la codicia, con el odio y con la intolerancia. Luchemos por un mundo de la razón, un mundo en el que la ciencia y el progreso lleven la felicidad a todos nosotros. ¡ Soldados, en nombre de la democracia, unámonos !

Skinhead?

http://www.youtube.com/watch?v=UhjBiZSfM08

Escolteu mentre llegiu:

Mentre sent la música de fons l'aigua tèbia li regalima pel cap, li baixa per la cara, se li endinsa a les orelles fent-li un tap, mentrestant li cau lentament pel clatell.

Sense temps per fer servir sabó, es frega les aixelles poc poblades. Tenca l'aigua.

Es passa les mans pel cap, deixant caure l'aigua enrere. S'apreta els genitals per fer caure l'aigua que han acumulat.

Aparta la cortina i agafa al tovallola, s'eixuga la cara. Es posa la tovallola enrotllada a la cintura en forma de faldilla. Si algú em veiés... pensa. Surt, fent maniobres, de la dutxa.

Es mira al mirall, i veu, un skinhead. Cosa que no vol dir que ell ho sigui ni que hi estigui a favor ni en contra, però escolta reagge i porta el cap pelat. Fins que no li creixi el cabell, se'l considerarà un Skinhead.

Molts el titllaran de nazi, d'altres de marieta ja que avorreix la violència, però seguirà essent aquell mateix noi, el que era abans de rapar-se.

Merda?

I, es que, quan hi penso, només aquestes 5 lletres en aquest ordre em venen al cap. merda!


I se que no és culpa d'ell, però l'odio, amb tota la meva ànima, si es que en tenim d'això, però com en el mite de la caverna, no estic prepara't per sortir de la cova i enfrontar-me amb la realitat.

Merda.

I collons, per que m'he de sentir així?, pensava que tot això ho havia aconseguit sepultar, en una capa d'enyorança i, amor? estimo prou com per oblidar-ho o acceptar-ho? quin dret tinc a estar emprenyat, ni que fos de la meva propietat... Altrament, em sento egoista, sí! i que passa joder! Merda de similituds, creus haver oblidat una cosa, i quan algú sent el que has sentit, t'ho fa recordar descaradament, i ja no pots parlar-ne fredament, des d'un putu punt de vista lògic o coherent...

Em tanco en banda, pico de cap contra la paret fins que hagi passa tot, fins que em dessagni o oblidi...

És segurament, la solució més idiota, més immadura, menys correcte, però és la única que em crec capaç d'assolir, ara per ara, sentint el que sento estant com vull estar.

Ara mateix sento ràbia, no cap els altres, si no cap a mi mateix, impotent i minusvàlid emocional, incapaç de sobreposar-se a les adversitats o d'afrontar-les com creia o faig creure.

Sentir GRÀCIA, m'hi fa pensar... com una mena de tortura, com si ho tornés a visualitzar, com si per un instant ho hagués pogut impedir... com si, merda... no se si vull que llegeixis això...

Em sento indefens.

He obert la coirasa, i tota la merda no trigarà a entrar...

Seré a temps de tornar-la a tancar?

I t'enfades i ho afrontes i ho superes, però com una puta pedra a la sabata que em va martiritzant, fins que, o em tregui la sabata o aconsegueixi integrar-la entre els dits dels peus...

Leé Burro (o sube a mi nave mix part 3)

Una cançó que parla per si sola... simplement... m'encanta! Llegiu llegiu!

http://www.goear.com/listen/828d8b4/


Esa cosa con páginas que había en la estantería
no hacía juego con nada... ¿qué coño sería?
Demasiado pequeño pa' envolver el bocata hasta que ataque el hambre.
Demasiado duro pa' limpiarte el culo sin hacerte sangre.
Demasiado regusto a papel con tinta por mucha sal que le eches.
No es que rechaces leerlo, es que no se te ha ocurrido.
Estámos perdidos, estámos perdidos.


Leé burro, leé burro, aunque no tenga dibujos
ni resultados del fúngol y no sirva para hacerse pajas.
Leé burro, leé burro.
Leé burro, leé.


Has pasado la vida entera engullendo cosas.
Has soltado el timón y la tele te las endosa
proponiéndote una empanada mental de lo más patosa.
Tu criterio aparcado hasta el día en que te toque rellenar la fosa.
Boñiga que te ofrecen, boñiga que deglutes.
Siempre pudiste escoger pero no se te ha ocurrido.
Estámos perdidos, estámos perdidos.


Leé burro, leé burro, aunque no tenga dibujos
ni resultados del fúngol y no sirva para hacerse pajas.
Leé burro, leé burro.
Leé burro, leé.