No desitjo la teva mort, tant sols que no existissis, tot seria més fàcil, segurament seria més feliç, tot seria més fàcil, res d'això hauria passat, no em plantejaria trencar cap promesa, no em seria gens difícil mantindre-la... Peró no n'hi ha prou amb ignorar la teva existència, ja que formes part de la vida d'altres persones... merda d'ésser fastigós.
À, si t'ofèn, em sap greu, per tu, no per aquell fill de puta, haig de vomitar odi i escriure em va de conya...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada