Moix...

I de cop, estàs millor que mai. Un instant t'ho trasbalsa tot, l'has cagada, o et topes amb una paret quan anaves de puta mare pel camí.

Et pensaves que ja venia la baixada, i ara et sembla que pedales per una pujada i que la bici no te pinyons, que els teus peus giren i la cadena no fa força, les rodes no és mouen, i et quedes quiet, baixes uns metres marxa enrere, frenes, i poses els peus a terra, toques al realitat. Te n'adones del que fas, que piques pedra amb una escombreta del vàter, que tens menys possibilitats que de morir ofegat pels teus propis mocs...

Peró ets tossut, llences la bici al marge, t'apretes les xiruques i enfiles la pujada, i si cal, t'ajudes de les mans quan es fa massa dreta!