Son les 8:15, et despertes. La teva mare se t'asseu als peus del llit. "S'ha mort" et diu. Les teves sospites és compleixen. Enmig de la nebulosa de son i lleganyes penses "merda!" però no plores. Tens els ulls encartronats i secs, et rentes la cara. Avui no et dutxes, encara que ahir no tinguessis entreno. Et lleves i et venen dues cançons al cap, involuntàriament, Starway to heven, desitjant, sigui on sigui, vagi on hagi que tingui un bon camí i Sunday morning , d'un dels seus grups preferits.
Ets a classe de castellà, sudant de la profe, escrivint això, descarregant-ho tot.
I ara penses, com pot canviar tant una persona? Aquell que sempre feia broma amb tu, dient les més grans salvatjades, deixant volar al teva imaginació.
Sempre recordaràs aquell dia a la Bisbal, fent broma de com es podrien fer servir les àmfores que hi havia als paradors del passeig per buidar de tot tipus de fluids els transeünts que passaven per allà.
I després, de cop, sense trobar-hi massa sentit, tot canvia. Aquella persona tant important per a tu, s'aïlla en un món de solitud alimentada de fum i alcohol, que el va consumint lentament i que alhora consumeix als altres, a tu, sense poder fer-hi res.
Tens un neguit a dins. Encara no has plorat, potser no saps quan ho faràs... Un malestar et recorre, no saps quan explotaràs... Potser trigaràs molt, com l'última vegada...
Ja saps quan ploraràs, quan vegis en R, quan l'abracis, amb totes les teves forces i ho deixis anar tot. I per que no ho has fet quan has vist a P aquest matí, al passadís. Per que ella és més dura que una pedra i encara no ho ha assimilat i no s'obrirà fàcilment. (Ha passat tal com has escrit!)
Coses que prefereixes que no passin mai...
Acabes d'escriure aquest text, ja saps quina cançó et recordarà a ell Tears in Heaven,
Amb els ulls plens de llàgrimes, publiques un missatge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada