Avui m'he llevat, desconcertat, però fins a segona o tercera hora no m'he adonat del que he somiat, és que era tant real...
Era a la barra d'un bar, tot i que desconeguda, em resultava familiar. Era allà, bevent alguna cosa? No ho se, el cas, és que ell...
Era allà.
Tant TRANQUIL, com si no hagués passat res.
Xarràvem tranquil·lament, com sempre vaja.
Però R. era a uns pocs metres, assegut en una cadira, tornant-se boig cridant-me rebolcant-se, volent-me fer veure alguna cosa, que no he donat per estrany fins que hi he pensat després a classe.
I es que, ja no hi ets, i això potser encara no ho he assimilat....
I seguirem xerrant tranquil·lament, com fèiem abans...
jo crec que sí de debò ens importa una persona...mai se'n va, mai. És qüestió de veure la situació des d'una nova perspectiva...
ResponElimina