dijous, 1 de desembre del 2016
Escrit continuació octubre 2011...
Deixà caure la gavardina a terra, després el jersei de llana, la camisa... Cada peça de roba que es treia el lliurava d'un pes que només la pluja i el fang atorguen a la roba. Es tragué una sabata fent força amb l'altre peu, però es llençà a terra per aconseguir treure's l'altre. S'eixugà el fang en els pantalons i també, finalment, se'ls aconseguí treure.
Es llençà contra el sofà i es recargolà en la manta.
-Merda!- es digué. Des de la seva posició, en el seu intent de recuperar algun bri d'escalfor corporal veia com s'havia deixat la petaca a la gavardina, tirada per terra, a l'entrada, però el sol fet de plantejar-se anar-la a buscar li produïa més malestar del que podia aguantar.
Aixecà el cap desesperadament i palpant a cegues sobre la tauleta de té, trobà un got, potser d'un altre dia o d'aquell mateix matí, amb un xarrup de licor. Se'l begué d'un sol glop i mirà a través del seu cul translúcid. El llençà contra la porta i va esclatar en mil bocins. Llavors es disposà a intentar agafar el són, si el fred i els remordiments el deixaven.
https://www.youtube.com/watch?v=sCQfTNOC5aE
diumenge, 30 d’octubre del 2016
Breakin' Good
Iodine the heviest essential element.
Sulfur that burns out all my fears
dissabte, 24 de setembre del 2016
Sucre o el dia que ens vam violar l'ànima
De sobte, tot plegat va canviar. El cel es va tornar d'un color rojenc. Els núvols agafaven aquell color lila i gris i res...
va tornar a perturbar-me el cervell, era inevitable que se'm desfessin les neurones amb aquells records, que alhora eren tan àcids i tan dolços, com qui beu el primer got de cafè del dia amb vuit cullerades de "sucre.
M.P.O
dimarts, 7 d’abril del 2015
Forbidden Lands, El Inicio, Capitulo III: Taneo y la primera sangre.
dimarts, 24 de febrer del 2015
Forbidden Lands, El Inicio, Capitulo II: El bosque y la hija del herrero.
dilluns, 23 de febrer del 2015
Forbidden Lands,El Inicio, Capitulo I: Fuego y lágrimas al atardecer.
Nova novel·la
dilluns, 15 de desembre del 2014
Ploren els androides.
que il·luminen el rovell que
corre per la teva sang.
Psicodèlia sobre el fang.
Motors elèctrics, estelles
que destrossen cristalls
d'àcid que dilaten
el teu alter ego; les teves
pupiles a 1080p
Som androides,
líquid de fre, cables i
engranatges. Làser que
cauteritza les ferides
obertes
del metall esmicolat
dijous, 27 de juny del 2013
dilluns, 11 de juny del 2012
dilluns, 23 de gener del 2012
Adéu
dilluns, 5 de desembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
Paraules per a Laura
Aix laura, no saps com em refot estar emprenyat amb tu, que tinguis un mal dia, o escriguis coses tristes (per que encara que no ho sembli, SÍ! llegeixo el teu bloc, la teva petita finestra al mon, que em permet saber com estàs encara que no parlem ^^).
Vals molt, massa. Ja t'ho havia dit algun cop, i t'ho deus prendre en conya, pero ets el maleït nucli del grup, no saps fins a quin punt. Ets la part essencial que REALMENT ens uneix, sona a cosa dita per quedar bé, però és molt més seriós del que sembla.
Malgrat sigui la funció més important del grup, no és ni la més senzilla ni sovint, per no dir constantment, la més reconeguda. No obstant, ets bàsica per a tots nosaltres.
Ja t'ho vaig dir, però m'agrada repetir-ho, i ho faré tants cops com faci falta o em plagui, sap greu
: si fa 3-4 anys algun penjat m'hagués dit que coneixeria una noia de Vilassar de Mar que trastocaria la meva vida de dalt a baix, l'hagués engegat a pastar; ara no ho canviaria per res del món.
No saps lo dur que es poden fer els matins d'hivern (que ara s'acosta), bé segur que sí pero parlo ara des del meu punt de vista, sense el teu somriure mig adormit, una càlida abraçada malgrat el gebre d'anar en bici, i un bon dia dels de veritat!
En definitiva Laura, t'estimo i t'estimem, encara que no sempre valorem tota la feinada que fas! A tu si que no et vull perdre per res de res!
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Tarda de pluja
dilluns, 5 de setembre del 2011
Aquest serà el primer i últim cop que trenco una promesa
dimarts, 26 de juliol del 2011
Preparant el "Gran Viatge"
dilluns, 30 de maig del 2011
Àgora
Ja fa temps que penso que el món del futbol s’ha convertit en una bogeria i el meu astorament sorgeix del seguiment que té, ara amb l’excusa dels valors de l’esport que tan bé segueixen l’entrenador i els jugadors del Barça, bla, bla, bla…
Valors? Capitalisme triomfant! Quantes boques es podrien alimentar amb el que guanyen els jugadors? Quin gran esforç que fan!!! Em sorprèn quan la gent té aquests ídols per bandera. Els meus ídols són la gent que sobreviu com pot amb una missèrrima pensió, aquella gent que li dóna la mà a l’altre sense demanar res a canvi, aquell que cura els altres, aquell que ensenya, aquell que intenta viure tan bé com pot i no a costa dels altres… Aquests són els meus ídols…
Pane et circe!!! Un altre punt del món antic que es palesa més que mai!
Doncs bé, uns que volen tornar a l’àgora, altres que no volen perdre ni un mos de poder que tenen en nom de l’ordre públic i es queden tan amples, a sobre creient que tenen la raó (Felip Puig i companyia), i el món gira i gira…
Per sort, la patata calenta els ha explotat a la cara i ha fet que el nombre d’indignats augmenti encara més i més… Vaticino que gràcies a ells (sobretot Felip Puig), aquest moviment que aquests dies després de les eleccions romania apagat, cada cop tindrà més força. Qui són ells per fer fora la gent de les seves places? L’àgora els pertany més que als polítics de torn, que per a passejar-hi han d’anar fins i tot amb guardaespatlles!!!!
Els polítics de veritat i tornant al bon sentit de la paraula (aquell que viu a la polis) són els indignats que recullen propostes per a una democràcia més real. Que se’n vagin els pseudopolítics, tergiversadors del mal nom que porten!
diumenge, 29 de maig del 2011
Acampada BCN
Nit de disturbis a plaça Catalunya, la plaça a resistit, però la meva moral no.and no money in or coats,
YOU CAN´T SAY WE´RE SATISFIED
dimarts, 17 de maig del 2011
Filo
La societat actual no és més que una aberració de l'utilitarisme malgrat es vulgui aparentar el contrari. L'utilitarisme creia en una societat democràtica i representativa i que millor que estudiar Mill per a donar una imatge de societat justa on totes les minories siguin representades. Això no és més que una fal·làcia ja que si mires fredament al sistema veus que de l'utilitarisme només es té en compte allò de "Lo millor serà allò que beneficii a més nombre de persones" que extrapolat a les eleccions "allò que voti més gent serà el més beneficiós" , sense tenir en compte el criteri qualitatiu de Mill.
Per altra banda que Marx no sigui obligatori implica que a molts instituts ja no s'estudii i per tant que molts joves no el coneguin ni a ell ni al seu pensament. Això sumat a un jovent despolititzat i sense esperances en el futur però tampoc amb intenció de remediar-lo complica molt el panorama d'una revolució social, ja que si no s'ensenya als instituts, des del carrer i associacions és gairebé impossible fer entendre el pensament marxista. Ens alienen, no estudiar Marx suposa no qüestionar-se la societat actual i amb Mill, aquest sentiment és reforça ja que una errònia interpretació del seu pensament fa que creguis que la nostra societat és un bon exemple d'utilitarisme i per tant que no s'ha de millorar.
2/2