Àgora

En què s’ha convertit l’àgora? Doncs ahir al matí vam tenir notícies que a la Plaça Catalunya de Barcelona i a Lleida hi va haver un desallotjament forçós dels Indignats, de moment els únics que es preocupen de tornar la democràcia al carrer. Ens havíem oblidat que érem “zoon politikón” animals socials. Els homes són polítics segons Aristòtil perquè viuen a la Polis, allí manifesten les seves preferències i el que volen. Actualment, hi ha uns representants d’algú que representen idees que representa que convenen. S’ha perdut el sentit de la democràcia que tenia en un inici i ara que hi poden haver mitjans, que la gent participa, que tothom vol opinar, es comença a repartir estopa en nom de l’ordre, la salut i el Barça públics. Quina filigrana més ben feta, Barça contra indignats, qui guanya?
Ja fa temps que penso que el món del futbol s’ha convertit en una bogeria i el meu astorament sorgeix del seguiment que té, ara amb l’excusa dels valors de l’esport que tan bé segueixen l’entrenador i els jugadors del Barça, bla, bla, bla…
Valors? Capitalisme triomfant! Quantes boques es podrien alimentar amb el que guanyen els jugadors? Quin gran esforç que fan!!! Em sorprèn quan la gent té aquests ídols per bandera. Els meus ídols són la gent que sobreviu com pot amb una missèrrima pensió, aquella gent que li dóna la mà a l’altre sense demanar res a canvi, aquell que cura els altres, aquell que ensenya, aquell que intenta viure tan bé com pot i no a costa dels altres… Aquests són els meus ídols…
Pane et circe!!! Un altre punt del món antic que es palesa més que mai!
Doncs bé, uns que volen tornar a l’àgora, altres que no volen perdre ni un mos de poder que tenen en nom de l’ordre públic i es queden tan amples, a sobre creient que tenen la raó (Felip Puig i companyia), i el món gira i gira…
Per sort, la patata calenta els ha explotat a la cara i ha fet que el nombre d’indignats augmenti encara més i més… Vaticino que gràcies a ells (sobretot Felip Puig), aquest moviment que aquests dies després de les eleccions romania apagat, cada cop tindrà més força. Qui són ells per fer fora la gent de les seves places? L’àgora els pertany més que als polítics de torn, que per a passejar-hi han d’anar fins i tot amb guardaespatlles!!!!
Els polítics de veritat i tornant al bon sentit de la paraula (aquell que viu a la polis) són els indignats que recullen propostes per a una democràcia més real. Que se’n vagin els pseudopolítics, tergiversadors del mal nom que porten!

C. M.

---

Aquest és un missatge que ens va enviar una professora de filosofia que havia tingut a mi i als que suposo que son altres alumnes (no m'he molestat en mirar els perfils dels altres que rebien el mateix missatge que jo) que té o ha tingut. No m'he pogut estar de penjar-lo.