Enyor... S'assegué en aquelles escales, va encendre la pipa i mentre la pluja li queia a la cara, que mirava el cel gris, com sempre, fum o núvols? Tragué la petaca de dins la gavardina i oficià un bon glop d'aquell licor de tants anys...
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Tarda de pluja
Taciturn, com sempre, passejava, altre cop, pels carrers de la ciutat. L'aire gelat passà a traves de la gavardina oberta i pels forats del jersei de llana. Un tremolor li recorregué l'espinada. Es pujà el coll de la gavardina, s'enrotllà la bufanda al coll, i creuant-se la gavardina enfundà les mans a les butxaques dels texans. Duia les camperes de sempre, fetes pols, molles dels bassals que la pluja havia creat feia escassos minuts. Caminava sense rumb, com de costum, pels carrers d'un barri vell que coneixia massa bé: corredisses, fum, cervesa, condons en carrerons... una vida massa... massa bona, una vida massa llunyana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada