Aix laura, no saps com em refot estar emprenyat amb tu, que tinguis un mal dia, o escriguis coses tristes (per que encara que no ho sembli, SÍ! llegeixo el teu bloc, la teva petita finestra al mon, que em permet saber com estàs encara que no parlem ^^).
Vals molt, massa. Ja t'ho havia dit algun cop, i t'ho deus prendre en conya, pero ets el maleït nucli del grup, no saps fins a quin punt. Ets la part essencial que REALMENT ens uneix, sona a cosa dita per quedar bé, però és molt més seriós del que sembla.
Malgrat sigui la funció més important del grup, no és ni la més senzilla ni sovint, per no dir constantment, la més reconeguda. No obstant, ets bàsica per a tots nosaltres.
Ja t'ho vaig dir, però m'agrada repetir-ho, i ho faré tants cops com faci falta o em plagui, sap greu 
: si fa 3-4 anys algun penjat m'hagués dit que coneixeria una noia de Vilassar de Mar que trastocaria la meva vida de dalt a baix, l'hagués engegat a pastar; ara no ho canviaria per res del món.
No saps lo dur que es poden fer els matins d'hivern (que ara s'acosta), bé segur que sí pero parlo ara des del meu punt de vista, sense el teu somriure mig adormit, una càlida abraçada malgrat el gebre d'anar en bici, i un bon dia dels de veritat!
En definitiva Laura, t'estimo i t'estimem, encara que no sempre valorem tota la feinada que fas! A tu si que no et vull perdre per res de res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada