Com si saltessis per la finestra de l'habitació importar-te l'hòstia, corres, lliure, tant ràpid com les teves cames et permeten, crides, i et quedes sense aire del sobre esforç, les coses passen ràpidament pel teu voltant, surts de la civilització, encara corres, sembla mentida, et sents viu, ets sents feliç, incansable i indestructible, picaries contra una paret i al trencaries, corres, ràpid, més ràpid, cantes, fatal, però te la pela, frenes, derrapes per la sorra, saltes balles, sembles una granota, encongint les cames, els genolls et toquen el pit, i estires els braços, et pares, penses, 2 segons, corres, voles per terra, passes per sobre d'un riu i ni et mulles, rius, ets feliç...
eufòria...
dijous, 2 de desembre del 2010
dimecres, 1 de desembre del 2010
Moix...
I de cop, estàs millor que mai. Un instant t'ho trasbalsa tot, l'has cagada, o et topes amb una paret quan anaves de puta mare pel camí.
Et pensaves que ja venia la baixada, i ara et sembla que pedales per una pujada i que la bici no te pinyons, que els teus peus giren i la cadena no fa força, les rodes no és mouen, i et quedes quiet, baixes uns metres marxa enrere, frenes, i poses els peus a terra, toques al realitat. Te n'adones del que fas, que piques pedra amb una escombreta del vàter, que tens menys possibilitats que de morir ofegat pels teus propis mocs...
Peró ets tossut, llences la bici al marge, t'apretes les xiruques i enfiles la pujada, i si cal, t'ajudes de les mans quan es fa massa dreta!
Et pensaves que ja venia la baixada, i ara et sembla que pedales per una pujada i que la bici no te pinyons, que els teus peus giren i la cadena no fa força, les rodes no és mouen, i et quedes quiet, baixes uns metres marxa enrere, frenes, i poses els peus a terra, toques al realitat. Te n'adones del que fas, que piques pedra amb una escombreta del vàter, que tens menys possibilitats que de morir ofegat pels teus propis mocs...
Peró ets tossut, llences la bici al marge, t'apretes les xiruques i enfiles la pujada, i si cal, t'ajudes de les mans quan es fa massa dreta!
divendres, 19 de novembre del 2010
You little bastard, I hate you with all my heart, fucked son of a whore...
No desitjo la teva mort, tant sols que no existissis, tot seria més fàcil, segurament seria més feliç, tot seria més fàcil, res d'això hauria passat, no em plantejaria trencar cap promesa, no em seria gens difícil mantindre-la... Peró no n'hi ha prou amb ignorar la teva existència, ja que formes part de la vida d'altres persones... merda d'ésser fastigós.
À, si t'ofèn, em sap greu, per tu, no per aquell fill de puta, haig de vomitar odi i escriure em va de conya...
À, si t'ofèn, em sap greu, per tu, no per aquell fill de puta, haig de vomitar odi i escriure em va de conya...
dijous, 4 de novembre del 2010
El somni d'aquesta nit...
Avui m'he llevat, desconcertat, però fins a segona o tercera hora no m'he adonat del que he somiat, és que era tant real...
Era a la barra d'un bar, tot i que desconeguda, em resultava familiar. Era allà, bevent alguna cosa? No ho se, el cas, és que ell...
Era allà.
Tant TRANQUIL, com si no hagués passat res.
Xarràvem tranquil·lament, com sempre vaja.
Però R. era a uns pocs metres, assegut en una cadira, tornant-se boig cridant-me rebolcant-se, volent-me fer veure alguna cosa, que no he donat per estrany fins que hi he pensat després a classe.
I es que, ja no hi ets, i això potser encara no ho he assimilat....
I seguirem xerrant tranquil·lament, com fèiem abans...
Era a la barra d'un bar, tot i que desconeguda, em resultava familiar. Era allà, bevent alguna cosa? No ho se, el cas, és que ell...
Era allà.
Tant TRANQUIL, com si no hagués passat res.
Xarràvem tranquil·lament, com sempre vaja.
Però R. era a uns pocs metres, assegut en una cadira, tornant-se boig cridant-me rebolcant-se, volent-me fer veure alguna cosa, que no he donat per estrany fins que hi he pensat després a classe.
I es que, ja no hi ets, i això potser encara no ho he assimilat....
I seguirem xerrant tranquil·lament, com fèiem abans...
dilluns, 1 de novembre del 2010
divendres, 29 d’octubre del 2010
Reflexió...
Faig pudor, potser que em dutxi, però mentrestant, tinc por, si ara tinc por de morir, de caure en el buit, de deixar de ser... L'aigua comença a sonar, pell de gallina, suor freda que es condensa en la samarreta xopa... Tinc por...
dijous, 21 d’octubre del 2010
Il·lús
Ai petit gilipolles, que et creies que el mon eren flors i violes, i volies ser feliç, és més! t'hi consideraves, n'estaves segur, ho eres!... ho eres...
i ara, tens un nus a l'estomac que sembla que t'hagi d'ofegar... qeu et vols arrencar, per que baixaràs a sopar sense gana i t'ho notaran, oh si, t'ho notaran a la cara maleït imbècil, il·lùs de merda (a sopar, vull morir...)
has sopat, recordes la Mafalda, odies la sopa, només avui, merda...
Com un adolescent més, avui et qüestiones l'existència, hahaha, rius, realment cada cop fas més pena.
Coses bones, t'ha caigut la vena dels ulls, no et sentiràs malament per estar fent un esforç que haurien de fer dos, toques millor, compons coses millors, ja has trobat final per a l'obra, em sap greu estimats però no la penso escriure, ja no val la pena... ha canviat alguna cosa en mi, és deia esperança, ha fet el farcell, i ha saltat del segon, fent un XAF! al caure a l'asfalt, molt entretingut...
hahaha, penses en una canço dels pets que et fa riure:
Ara que tot ha quedat clar
i no hi ha res més a dir,
jo mai m'hagués pogut pensar
que acabaríem així.
A algú li sap greu aquesta situació, premonitòria li'n diu ell, gràcies algú ;)
Ara si em disculpeu, o no, que us bombin a tots, ara realment me la pela tot...
HAHAHAHAHA ara saps que vol dir realment aquesta cançó!
Tainted Love
i ara, tens un nus a l'estomac que sembla que t'hagi d'ofegar... qeu et vols arrencar, per que baixaràs a sopar sense gana i t'ho notaran, oh si, t'ho notaran a la cara maleït imbècil, il·lùs de merda (a sopar, vull morir...)
has sopat, recordes la Mafalda, odies la sopa, només avui, merda...
Com un adolescent més, avui et qüestiones l'existència, hahaha, rius, realment cada cop fas més pena.
Coses bones, t'ha caigut la vena dels ulls, no et sentiràs malament per estar fent un esforç que haurien de fer dos, toques millor, compons coses millors, ja has trobat final per a l'obra, em sap greu estimats però no la penso escriure, ja no val la pena... ha canviat alguna cosa en mi, és deia esperança, ha fet el farcell, i ha saltat del segon, fent un XAF! al caure a l'asfalt, molt entretingut...
hahaha, penses en una canço dels pets que et fa riure:
Ara que tot ha quedat clar
i no hi ha res més a dir,
jo mai m'hagués pogut pensar
que acabaríem així.
A algú li sap greu aquesta situació, premonitòria li'n diu ell, gràcies algú ;)
Ara si em disculpeu, o no, que us bombin a tots, ara realment me la pela tot...
HAHAHAHAHA ara saps que vol dir realment aquesta cançó!
Tainted Love
Subscriure's a:
Missatges (Atom)