Bé, molts us preguntareu per que coi sempre duc barret:
per que soc un friki?, no no es per aixo...
per donar la nota? tampoc es aixo...
És una bonica història de sol i platges menorquines...
Well (si voleu saber per que ara escric aixo en angles, mireu la primera publicaciò), jo soc blanc de mena, genètica suposo, Okay! el fet es que vaig anar de vacances a menorca, molt maca i collonuda, encara que de lligar, mes aviat poc, enfi... es lo que havia xD...
Doncs resulta que un dia, vam anar a una platja (que raro en una illa oi?)(no posare el nom, no perque no me'n recordi, sino per que no m'imiteu...), i vai pendre el sol, molta estona, pero molta, i be, vai quedar rustit, i se'm va fer una cremada bestial a tot el que son les espatlles i una cremada amb butllofa incluida a l'orella. I ja em veus enpastifat de crema idratant (amb el que odio la crema jo!), i al vespre, amb samarreta, que fotia una tivantor per tots conatons, el meu pare va decidir que necesitava quelcom per taparme les orelles del sol, i com que les gorres no tapen les orelles, vam comprar un barret (SI! exacte, es culpa d'un incident fortuït el qeu porti barret!)
Aquest va ser el meu primer barret "guai" de petit n'havia tingut d'altres, un que portava un estampat de fulles molt xulu, pero el dec haver perdut...
Quan vam arribar a Maçanet, al cap d'uns dies van fer la fira artesanal, i vai veure una tenda de barrets, i vaig decidir comprar-me un barret mes "decent" per passar el qeu quedava d'estiu.
I un dia no se per que, anant de festa, me'l vai endur, i va triunfar...
I ara el porto a totarreu...
I fins aquí, una bonica anecdota... si teniu algun dubte, pregunteu, que potser us contesto i tot... tingueu fe...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada