Mala persona...

Ser repudiable, que no és mereix existir, que basa la seva existència en el seu propi benefici, trepitja, escup, mossega, només per ella mateixa, juga amb els sentiments de les persones, s'aprofita de les persones de bona fe, que creuen en al bondat inherent de l'ésser humà, i te n'adones que aquest ésser careix d'aquesta facultat que trobes tant important.

Et diria deixalla, però em sabria greu que algú et toqués quan et recollissin de terra...

Tinc una llista...

Tinc una llista on hi surt un seguit de persones, on l'ordre no és el més important si no el motiu per el qual hi figuren.

És una llista plena de tatxades, de molta gent que hi ha entrat i després he volgut treure.

D'altres però, son gent que finalment m'ha demostrat que realment és mereix ser a la llista i ocupar posicions privilegiades i el seu nom és veuria encara que cremes el paper en el que estan escrits els noms.

És un paper indestructible d'altre banda, ja que ocupa un petit lloc en lo més profund del meu cor, tancat en un lloc fosc, o juntament amb l'odi i l'amargor, juguen una partida de Mus...

És la llista de persones que desitjo que és morin, que desapareguin del mapa, no els ploraria pas, és més, ballaria sobre la seva tomba, encara que fos un nínxol!

I ni demanar perdó...

Mira, em pots dir de tot, pots pensar el que vulguis de mi, i segurament tindràs raó, no sempre es diu el que es pensa i més correntment no és pensa el que es diu, i realment em sap greu, no se que dir-te, i es que ni escrivint soc capaç de plasmar una disculpa coherent, per que segurament no existeix, per que no la mereixo, no vull que pensis que per mi ets un tros de carn i res més... i que no ets una qualsevol, i que si em deixes de parlar, de somriure pel passadís, de creuar-me la mirada amb complicitat, ho entendré, i resignadament ho acceptaré. Hom ha d'aprendre a acceptar quan la caga i, aquí, m'hi he lluit...

La meva vida segons Nirvana

Fen servir només el títols de cançons d'un CANTANT o GRUP DE MÚSICA, respon amb enginy les preguntes següents. Pasa-les a 14 persones i inclou-m'hi. no pots fer servir el mateix cantant que jo. Intenta no repetir títols. És bastant més difícil del que sembla:

Si us plau, publica la teva nota amb el nom "La meva vida segons (el músic/grup triat)".

-Elige tu cantante/grupo: Nirvana

-¿Masculino o femenina? Been a Son

-Descríbete: Oh Me

-¿Cómo te sientes? Very ape

-Dónde vives actualmente? Lake of Fire

-¿Si pudieras ir a cualquier otra parte, a dónde irías? Where did you sleep last night?

-Tu medio favorito de transporte: On a Plain

-Tus mejores amigos son: Tourette’s

-¿Cómo está el clima? Milk It

-Tu momento favorito del día: (when) Penroyal Tea (time)

-Si tu vida fuese un programa de televisión se llamaría: Radio Friendly Unit Shifter

-Tu regalo ideal de cumpleaños sería: Sliver

-¿Qué es la vida para ti? Something in the way

- Como es tu relación: About a Girl

-Tu miedo: School

-¿Cuál es el mejor consejo que puedes dar? Stay Away

-Si pudieras elegir otro nombre, ¿cuál sería? Polly

-Un pensamiento para hoy: All apologies

-El estado actual de tu alma: In Bloom

-Tu mayor secreto: Heart-Shaped Box

-Tu lema: Rape Me

Reflex en un mirall d'un pit encongit

I ha arribat el moment en que dir t'estimo t'espanta, t'espanta tornar a expressar els teus sentiments, una paraula que t'encanta i que utilitzaves amb tant naturalitat, s'ha guanyat casi el nivell de tabú.

Que et demanin si us plau que no usis aquesta paraula passa, però el que és encara pitjor, que t'ho demanin i et diguin que no l'utilitzis per que no saps que vol dir ni que es estimar, et trenca els esquemes, desmunta tota la teva estructura interna i et fa sentir com una merda buida, et fa qüestionar els teus valors.

Ara et fa cosa tornar a pronunciar aquestes paraules, per por. Les diries encantat, te'n mors de ganes, però no ho fas, no pots, no ho pots fer, t'ho auto-prohibeixes, pel teu bé, pel seu bé, però, nanu, quan n'estaràs segur? Potser quan sigui massa tard, potser mai...

Però, i si creus que és amor, per que no hauria de ser? Quina autoritat superior es creu aquella persona de dir-te el que sents i el que no sents? Hom és lliure de jutjar ell mateix els seus sentiments, que per alguna cosa son totalment subjectius.

Per que la freqüència no ha treure valor a la paraula, si no que ha recaure en al necessitat d'expressar els sentiments de la persona.

Eufòria

Com si saltessis per la finestra de l'habitació importar-te l'hòstia, corres, lliure, tant ràpid com les teves cames et permeten, crides, i et quedes sense aire del sobre esforç, les coses passen ràpidament pel teu voltant, surts de la civilització, encara corres, sembla mentida, et sents viu, ets sents feliç, incansable i indestructible, picaries contra una paret i al trencaries, corres, ràpid, més ràpid, cantes, fatal, però te la pela, frenes, derrapes per la sorra, saltes balles, sembles una granota, encongint les cames, els genolls et toquen el pit, i estires els braços, et pares, penses, 2 segons, corres, voles per terra, passes per sobre d'un riu i ni et mulles, rius, ets feliç...

eufòria...

Moix...

I de cop, estàs millor que mai. Un instant t'ho trasbalsa tot, l'has cagada, o et topes amb una paret quan anaves de puta mare pel camí.

Et pensaves que ja venia la baixada, i ara et sembla que pedales per una pujada i que la bici no te pinyons, que els teus peus giren i la cadena no fa força, les rodes no és mouen, i et quedes quiet, baixes uns metres marxa enrere, frenes, i poses els peus a terra, toques al realitat. Te n'adones del que fas, que piques pedra amb una escombreta del vàter, que tens menys possibilitats que de morir ofegat pels teus propis mocs...

Peró ets tossut, llences la bici al marge, t'apretes les xiruques i enfiles la pujada, i si cal, t'ajudes de les mans quan es fa massa dreta!