Àgora

En què s’ha convertit l’àgora? Doncs ahir al matí vam tenir notícies que a la Plaça Catalunya de Barcelona i a Lleida hi va haver un desallotjament forçós dels Indignats, de moment els únics que es preocupen de tornar la democràcia al carrer. Ens havíem oblidat que érem “zoon politikón” animals socials. Els homes són polítics segons Aristòtil perquè viuen a la Polis, allí manifesten les seves preferències i el que volen. Actualment, hi ha uns representants d’algú que representen idees que representa que convenen. S’ha perdut el sentit de la democràcia que tenia en un inici i ara que hi poden haver mitjans, que la gent participa, que tothom vol opinar, es comença a repartir estopa en nom de l’ordre, la salut i el Barça públics. Quina filigrana més ben feta, Barça contra indignats, qui guanya?
Ja fa temps que penso que el món del futbol s’ha convertit en una bogeria i el meu astorament sorgeix del seguiment que té, ara amb l’excusa dels valors de l’esport que tan bé segueixen l’entrenador i els jugadors del Barça, bla, bla, bla…
Valors? Capitalisme triomfant! Quantes boques es podrien alimentar amb el que guanyen els jugadors? Quin gran esforç que fan!!! Em sorprèn quan la gent té aquests ídols per bandera. Els meus ídols són la gent que sobreviu com pot amb una missèrrima pensió, aquella gent que li dóna la mà a l’altre sense demanar res a canvi, aquell que cura els altres, aquell que ensenya, aquell que intenta viure tan bé com pot i no a costa dels altres… Aquests són els meus ídols…
Pane et circe!!! Un altre punt del món antic que es palesa més que mai!
Doncs bé, uns que volen tornar a l’àgora, altres que no volen perdre ni un mos de poder que tenen en nom de l’ordre públic i es queden tan amples, a sobre creient que tenen la raó (Felip Puig i companyia), i el món gira i gira…
Per sort, la patata calenta els ha explotat a la cara i ha fet que el nombre d’indignats augmenti encara més i més… Vaticino que gràcies a ells (sobretot Felip Puig), aquest moviment que aquests dies després de les eleccions romania apagat, cada cop tindrà més força. Qui són ells per fer fora la gent de les seves places? L’àgora els pertany més que als polítics de torn, que per a passejar-hi han d’anar fins i tot amb guardaespatlles!!!!
Els polítics de veritat i tornant al bon sentit de la paraula (aquell que viu a la polis) són els indignats que recullen propostes per a una democràcia més real. Que se’n vagin els pseudopolítics, tergiversadors del mal nom que porten!

C. M.

---

Aquest és un missatge que ens va enviar una professora de filosofia que havia tingut a mi i als que suposo que son altres alumnes (no m'he molestat en mirar els perfils dels altres que rebien el mateix missatge que jo) que té o ha tingut. No m'he pogut estar de penjar-lo.

Acampada BCN

Nit de disturbis a plaça Catalunya, la plaça a resistit, però la meva moral no.

Contradiccions.

Violència, tan repudiada quan l'exerceix la policia repressora i tant justificada quan li esberlaria el cap a algú... algú a seques. He de començar a calamar-me, no pot ser que cada cop que el vegi el cor se'm dispari i la sang em bulli.

Nervis, barreres humanes, joves i vells, totes (xD), hooligans, petards, bengales i trets, pilotes de goma que solquen el cel, si una em toqués podria estar més pendent del mal que del que em passa pel cap, i seria tota una sort, si més no, momentàniament.

Creus que val la pena? Et fa sentir millor la teva compassió, oi? No cal, de debò, si marxes no cal que tornis però un adéu no estaria malament tampoc.

Assemblea collonuda, la plaça resisteix, la plaça marxa quan ella decideix! I jo espero que... no, simplement, espero.

With no loving in our souls
and no money in or coats,
YOU CAN´T SAY WE´RE SATISFIED

Filo

Jo crec que és degut a una estratègia política.

La societat actual no és més que una aberració de l'utilitarisme malgrat es vulgui aparentar el contrari. L'utilitarisme creia en una societat democràtica i representativa i que millor que estudiar Mill per a donar una imatge de societat justa on totes les minories siguin representades. Això no és més que una fal·làcia ja que si mires fredament al sistema veus que de l'utilitarisme només es té en compte allò de "Lo millor serà allò que beneficii a més nombre de persones" que extrapolat a les eleccions "allò que voti més gent serà el més beneficiós" , sense tenir en compte el criteri qualitatiu de Mill.

Per altra banda que Marx no sigui obligatori implica que a molts instituts ja no s'estudii i per tant que molts joves no el coneguin ni a ell ni al seu pensament. Això sumat a un jovent despolititzat i sense esperances en el futur però tampoc amb intenció de remediar-lo complica molt el panorama d'una revolució social, ja que si no s'ensenya als instituts, des del carrer i associacions és gairebé impossible fer entendre el pensament marxista. Ens alienen, no estudiar Marx suposa no qüestionar-se la societat actual i amb Mill, aquest sentiment és reforça ja que una errònia interpretació del seu pensament fa que creguis que la nostra societat és un bon exemple d'utilitarisme i per tant que no s'ha de millorar.

2/2