Instint

Avui, he sobreviscut.

No en diré miracle, ja que no hi crec, però donaré gràcies igualment.

Gràcies instint, gràcies inconscient i gràcies esperit de supervivència.

Well, tot ha passat quan tornava cap a casa des de l'institut amb moto, tot correcte fins que he agafat el tros de la N-II, com faig tot sovint. Hi havia molt trànsit, com sol passar els dies de cada dia a aquella hora. Jo anava tan tranquil, absort, indignat amb l'examen de filosofia quan, de sobte, zum, esquivo amb un moviment de ziga-zaga una barra de ferro d'aquelles d'aguantar senyals que era allà a terra al marge de l'asfalt, per on passo sempre amb la moto per a que els cotxes puguin circular.

Uns segons més tard m'he adonat del que realment acabava de passar-me, acabava de salvar la vida, ja que si arribo a passar per sobre la senyal, a la velocitat que anava (uns 70 Km/h) hagués patinat i amb el trànsit que hi havia, o em fotia contra els cotxes, o al marge, o contra la "barrera" de seguretat tallacames...

Com, en un instant, podria haver canviat (o acabat) la meva vida, i que, jo mateix, o una part de mi, aquella part de nosaltres que tot sovint rebutgem per ser més animal i "poc evolucionada", la que es mou per impulsos, la part més primària del nostre ser, ha aconseguit evitar.

Gràcies instint, gràcies inconscient i gràcies esperit de supervivència!