Quina merda, de debò, quan creies, estúpidament, que podies enterrar com si res, una flor d'estiu, posant-hi capes de terra i fang resulta que aquella flor era un esqueix, i sembla que rebrota de nou...
PER QUÈ? no ho veus que no ho vull jo això? puta merda de cervell... hauria d'estar estudiant però tinc un nus, si un nus en aquest estúpid òrgan, anomenat cervell...
Puta merda, això ja va de la primera a la segona amb molta facilitat...
Pensava, (oh si, pensava!) que ja era cosa del passat, que podríem ser amics, que... i em foto d'una mala llet impressionant... la pedra a la sabata, que cada cop es fa més grossa, però vas prometre no treure-te-la, passés el que passés... i ara, resulta que fins i tot, se n'hi afegeixen més, quins collons! No em vull sentir així, i el problema recau en que, tot i que em pesi, no se que coi fer per no sentir-m'hi!
Com aquell gra de sorra pot seguir fent-me tant de mal? Quan creia que tot anava bé, resulta que la feria era oberta, i noi!, no vegis com cou la sorra de mar!
Serà per que Wish you were here no ha deixat mai de recordar-me a ella, la noia dels increïbles ulls calidoscopics
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada