dilluns, 28 de febrer del 2011

Ideario

Me da vértigo el punto muerto
y la marcha atrás,
vivir en los atascos,
los frenos automáticos y el olor a gasoil.

Me angustia el cruce de miradas
la doble dirección de las palabras
y el obsceno guiñar de los semáforos.

Me da pena la vida, los cambios de sentido,
las señales de stop y los pasos perdidos.

Me agobian las medianas,
las frases que están hechas,
los que nunca saludan y los malos profetas.

Me fatigan los dioses bajados del Olimpo
a conquistar la Tierra
y los necios de espíritu.

Me entristecen quienes me venden clines
en los pasos de cebra,
los que enferman de cáncer
y los que sólo son simples marionetas.

Me aplasta la hermosura
de los cuerpos perfectos,
las sirenas que ululan en las noches de fiesta,
los códigos de barras,
el baile de etiquetas.

Me arruinan las prisas y las faltas de estilo,
el paso obligatorio, las tardes de domingo
y hasta la línea recta.

Me enervan los que no tienen dudas
y aquellos que se aferran
a sus ideales sobre los de cualquiera.

Me cansa tanto tráfico
y tanto sinsentido,
parado frente al mar mientras que el mundo gira.

Francisco M. Ortega Palomares

dilluns, 21 de febrer del 2011

Instint

Avui, he sobreviscut.

No en diré miracle, ja que no hi crec, però donaré gràcies igualment.

Gràcies instint, gràcies inconscient i gràcies esperit de supervivència.

Well, tot ha passat quan tornava cap a casa des de l'institut amb moto, tot correcte fins que he agafat el tros de la N-II, com faig tot sovint. Hi havia molt trànsit, com sol passar els dies de cada dia a aquella hora. Jo anava tan tranquil, absort, indignat amb l'examen de filosofia quan, de sobte, zum, esquivo amb un moviment de ziga-zaga una barra de ferro d'aquelles d'aguantar senyals que era allà a terra al marge de l'asfalt, per on passo sempre amb la moto per a que els cotxes puguin circular.

Uns segons més tard m'he adonat del que realment acabava de passar-me, acabava de salvar la vida, ja que si arribo a passar per sobre la senyal, a la velocitat que anava (uns 70 Km/h) hagués patinat i amb el trànsit que hi havia, o em fotia contra els cotxes, o al marge, o contra la "barrera" de seguretat tallacames...

Com, en un instant, podria haver canviat (o acabat) la meva vida, i que, jo mateix, o una part de mi, aquella part de nosaltres que tot sovint rebutgem per ser més animal i "poc evolucionada", la que es mou per impulsos, la part més primària del nostre ser, ha aconseguit evitar.

Gràcies instint, gràcies inconscient i gràcies esperit de supervivència!

dilluns, 14 de febrer del 2011

The Girl With Kaleidoscope Eyes


Quina merda, de debò, quan creies, estúpidament, que podies enterrar com si res, una flor d'estiu, posant-hi capes de terra i fang resulta que aquella flor era un esqueix, i sembla que rebrota de nou...

PER QUÈ? no ho veus que no ho vull jo això? puta merda de cervell... hauria d'estar estudiant però tinc un nus, si un nus en aquest estúpid òrgan, anomenat cervell...

Puta merda, això ja va de la primera a la segona amb molta facilitat...

Pensava, (oh si, pensava!) que ja era cosa del passat, que podríem ser amics, que... i em foto d'una mala llet impressionant... la pedra a la sabata, que cada cop es fa més grossa, però vas prometre no treure-te-la, passés el que passés... i ara, resulta que fins i tot, se n'hi afegeixen més, quins collons! No em vull sentir així, i el problema recau en que, tot i que em pesi, no se que coi fer per no sentir-m'hi!

Com aquell gra de sorra pot seguir fent-me tant de mal? Quan creia que tot anava bé, resulta que la feria era oberta, i noi!, no vegis com cou la sorra de mar!

Serà per que Wish you were here no ha deixat mai de recordar-me a ella, la noia dels increïbles ulls calidoscopics

dilluns, 7 de febrer del 2011

Maggie May

Abraçats a cau d'orella, una paraula...

dimecres, 2 de febrer del 2011

Havia d'escriure

Ara, havia d'escriure un text, com faig sovint, per purgar els meus pensament, com solc fer, pero de cop, he decidit no fer-lo, no vull, no soc capaç ni de buidar-me com faig sempre, uah, aquesta merda em supera a mi i tot...