Sidney

Ah joder, ara mateix, estàs a punt de plorar, sentiments que se't foten a la gola...

Alegria, per que estàs content per un gran amic que es mereix per sobre de tot ser feliç, trist, tristíssim per que segurament aquesta felicitat el durà lluny de tu... plores, merda...

Algú, que en poc temps s'ha tornat una persona molt important per a tu, (has parat d'escriure per a serenar-te), una persona molt especial, única amb els seus pros i contres, però que saps , perfectament que sempre serà allà, on i quan el necessitis, moments bons i dolents, encara que hagi de patejar de nit, amb fred i boira, ell vindrà, per estar amb els seus amics, ni que sigui ni unes hores, per fer rodar daus sobre una taula i viure mil i una aventures... joder... feia temps que no plorava tant...

De fet estic molt content per tu però et trobaré moltíssim a faltar, això no ho dubtis pas, ni un instant. Però has de fer el teu camí, mira fins i tot he deixat de parlar en segona persona.... joder casi ni veig la pantalla, tinc singlot...

Se que no serà un adéu per sempre, per que ens veurem de tant en tant, ni que hagi de pillar un putu barco, et vindré a veure ostia!

Merda, per més qeu escric no em trec aquesta sensació, tinc la cara xopa...

Per tu, que ets únic, i que t'estimo, ostia puta, tothom t'estima i et trobarem a faltar, però crec, que has de marxar, viure la teva vida, el teu moment, que ha arribat.

Estic trist, per que això obre la llauna al primer de moltíssims adéus, que he donat i donaré al llarg d'aquest any i ara en endavant, però aquest és un dels durs...

Fins ara...