dilluns, 31 de gener del 2011

Sidney

Ah joder, ara mateix, estàs a punt de plorar, sentiments que se't foten a la gola...

Alegria, per que estàs content per un gran amic que es mereix per sobre de tot ser feliç, trist, tristíssim per que segurament aquesta felicitat el durà lluny de tu... plores, merda...

Algú, que en poc temps s'ha tornat una persona molt important per a tu, (has parat d'escriure per a serenar-te), una persona molt especial, única amb els seus pros i contres, però que saps , perfectament que sempre serà allà, on i quan el necessitis, moments bons i dolents, encara que hagi de patejar de nit, amb fred i boira, ell vindrà, per estar amb els seus amics, ni que sigui ni unes hores, per fer rodar daus sobre una taula i viure mil i una aventures... joder... feia temps que no plorava tant...

De fet estic molt content per tu però et trobaré moltíssim a faltar, això no ho dubtis pas, ni un instant. Però has de fer el teu camí, mira fins i tot he deixat de parlar en segona persona.... joder casi ni veig la pantalla, tinc singlot...

Se que no serà un adéu per sempre, per que ens veurem de tant en tant, ni que hagi de pillar un putu barco, et vindré a veure ostia!

Merda, per més qeu escric no em trec aquesta sensació, tinc la cara xopa...

Per tu, que ets únic, i que t'estimo, ostia puta, tothom t'estima i et trobarem a faltar, però crec, que has de marxar, viure la teva vida, el teu moment, que ha arribat.

Estic trist, per que això obre la llauna al primer de moltíssims adéus, que he donat i donaré al llarg d'aquest any i ara en endavant, però aquest és un dels durs...

Fins ara...

dijous, 27 de gener del 2011

XVIII

Noi, avui fas un número màgic. Ja ets un "adult", estúpida paraula certament. Avui també serà un punt d'inflexió per a aquest bloc.

A partir d'avui, aquest boscos esdevindran més tenebres, més profunds, parlaré de temes similars als d'ara, però que poden tenir connotacions a l'exterior d'aquestes alzines. Escriuré tot el que realment pensi, intentant no posar noms, per mantenir en el màxim d'anonimat possible tot aquell que no sigui jo.

És a dir, a partir d'ara rondaran senglars de veritat pel bosc. Textos que poden ferir els sentiments de les persones, o fer-les emocionar de lo bonics que seran (hahaha, que dius tu ara?). Per tant, als lectors d'aqeust bloc, prego que si no sou capaços d'assimilar el que pugi escriure, no llegiu més aquest bloc, podríem acabar malament. Pero no us preocupeu si us en trobeu un, penseu que ells us tenen més por que vosaltres a ells!

Atentament: Sr. Senglar

Singing in the sunshine, laughing in the rain
Hitting on the moonshine, rocking in the grain
Got no time to pack my bags, my foots outside the door
Got a date, I can't be late, for the high hopes hailla ball.

The Ocean

dilluns, 3 de gener del 2011

En momentos de depresión, puede que me tire a la bebida, seguro que es una chica fácil

Visca! estrenem l'any amb una puta merda de text depresiu de qualitat qüestionable!
----

I per què quan hom està deprimit, és quan millor escriu? millors acords enllaça i més àvid mentalment es creu, millors frases treu i pitjor es troba?

Per què no pot anar acompanyada la puta inspiració d'un moment de felicitat, un moment pletòric, d'aquests que n'hi ha tants no val al pena plasmar-los (de depressius) tot i així creus que fent quatre ralles (escrites per l'amor de Déu!) tots els mals marxaran, series capaç de pillar ara una ampolla i buidar-la?

Oi tant, només per seguir sumit en aquesta espiral de decadència en que les putes responsabilitats no et deixen ofegar-te tranquil, tant costaria tenir un dia, un puto sol dia sense haver d'aixecar-te aviat per anar a currar tot i ser de putes vacances?

Fart. Fins a la soca dels ous, però és el que toca i aguantaràs la tralla, això i molt més! espera't el dia que tornis fet caldo i et toqui fer la feina que no has fet per que tornes mort d'estar tot el dia dempeus i empassar fum! Ahà! et maleiràs els ossos, a més demà pringaràs doble, tens entreno, no és prou martiri passar-te el dia dret que a sobre a la tarda et vas a destrossar el cos!

Sovint tens ganes de fer un farcell i enviar-ho tot ben lluny, a la puta merda!