No desitjo la teva mort, tant sols que no existissis, tot seria més fàcil, segurament seria més feliç, tot seria més fàcil, res d'això hauria passat, no em plantejaria trencar cap promesa, no em seria gens difícil mantindre-la... Peró no n'hi ha prou amb ignorar la teva existència, ja que formes part de la vida d'altres persones... merda d'ésser fastigós.
À, si t'ofèn, em sap greu, per tu, no per aquell fill de puta, haig de vomitar odi i escriure em va de conya...
divendres, 19 de novembre del 2010
dijous, 4 de novembre del 2010
El somni d'aquesta nit...
Avui m'he llevat, desconcertat, però fins a segona o tercera hora no m'he adonat del que he somiat, és que era tant real...
Era a la barra d'un bar, tot i que desconeguda, em resultava familiar. Era allà, bevent alguna cosa? No ho se, el cas, és que ell...
Era allà.
Tant TRANQUIL, com si no hagués passat res.
Xarràvem tranquil·lament, com sempre vaja.
Però R. era a uns pocs metres, assegut en una cadira, tornant-se boig cridant-me rebolcant-se, volent-me fer veure alguna cosa, que no he donat per estrany fins que hi he pensat després a classe.
I es que, ja no hi ets, i això potser encara no ho he assimilat....
I seguirem xerrant tranquil·lament, com fèiem abans...
Era a la barra d'un bar, tot i que desconeguda, em resultava familiar. Era allà, bevent alguna cosa? No ho se, el cas, és que ell...
Era allà.
Tant TRANQUIL, com si no hagués passat res.
Xarràvem tranquil·lament, com sempre vaja.
Però R. era a uns pocs metres, assegut en una cadira, tornant-se boig cridant-me rebolcant-se, volent-me fer veure alguna cosa, que no he donat per estrany fins que hi he pensat després a classe.
I es que, ja no hi ets, i això potser encara no ho he assimilat....
I seguirem xerrant tranquil·lament, com fèiem abans...
dilluns, 1 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)