Teories sociològiques I: Lligar es com pescar.

Bé com a futur sociòleg/antropòleg mort de gana ja he començat a fer les meves cabilacions i a formar els meves teories

Lligar es com pescar, es evident i no per la típica farse "tirar la canya" si no per molts altres, eh aquí un petit resum:

-Quan un va a pescar, és important tenir un bon equip i dur una bona indumentària, per lligar també, si sona a tòpic però, una bona carrosseria fa aturar-te a mirar el tapissat! (Qui m'hauria de dir a mi que arribaria a dir coses tant superficials i que alhora, malauradament, són certes), s'ha de dir que per molt bona canya que tinguis, si no tens tècnica, has begut oli!

-I la barca? Bé podriem dir que el cotxe es la barca dels lligons, si no en tens, et conformes amb el que trobes a ran de costa, pero un cop tens una barca et pots endinsar dins l'immensitat del mar...

-Tècniques:
--Uno a uno (como los Bonitos del norte): Aquell que va provant amb el mateix fins que al final, cau, o se't trenca l'am... llavors, san tornem-hi que no ha estat res.
--Xarxa: El mateix pero amb diferents fronts oberts, s'ha de vigilar que la xarxa no s'esquinçi, perque llavors tots els peixos s'escapen.
--Palangre: Sense triar, tot val! Té un petit inconvenient: és carrega la biodiversitat i el medi, perquè arrasa amb tot i a vegades et trobes amb coses no desitjades, com una roda o una bota vella...
--A arponazos: ja no es tira la canya, si no l'artilleria sencera, ha de caure la presa, sigui com sigui, peti que peti.

(continurà, amb això o altres teories...)