Arribà a casa. Xop, amb les sabates plenes de fang i el fred penetrant-li dins del seu cos, com si volgués mossegar-li el moll de l'os.
Deixà caure la gavardina a terra, després el jersei de llana, la camisa... Cada peça de roba que es treia el lliurava d'un pes que només la pluja i el fang atorguen a la roba. Es tragué una sabata fent força amb l'altre peu, però es llençà a terra per aconseguir treure's l'altre. S'eixugà el fang en els pantalons i també, finalment, se'ls aconseguí treure.
Es llençà contra el sofà i es recargolà en la manta.
-Merda!- es digué. Des de la seva posició, en el seu intent de recuperar algun bri d'escalfor corporal veia com s'havia deixat la petaca a la gavardina, tirada per terra, a l'entrada, però el sol fet de plantejar-se anar-la a buscar li produïa més malestar del que podia aguantar.
Aixecà el cap desesperadament i palpant a cegues sobre la tauleta de té, trobà un got, potser d'un altre dia o d'aquell mateix matí, amb un xarrup de licor. Se'l begué d'un sol glop i mirà a través del seu cul translúcid. El llençà contra la porta i va esclatar en mil bocins. Llavors es disposà a intentar agafar el són, si el fred i els remordiments el deixaven.
https://www.youtube.com/watch?v=sCQfTNOC5aE
