Em va inundar una sensació d'eufòria salvatge. Tenia ganes de còrrer ràpid i sense rumb, sentir l'aire a la cara i el bronzit dels arbres al traspassar-los.
De sobte, tot plegat va canviar. El cel es va tornar d'un color rojenc. Els núvols agafaven aquell color lila i gris i res...
va tornar a perturbar-me el cervell, era inevitable que se'm desfessin les neurones amb aquells records, que alhora eren tan àcids i tan dolços, com qui beu el primer got de cafè del dia amb vuit cullerades de "sucre.
M.P.O
