Escrit continuació octubre 2011...

Arribà a casa. Xop, amb les sabates plenes de fang i el fred penetrant-li dins del seu cos, com si volgués mossegar-li el moll de l'os.

Deixà caure la gavardina a terra, després el jersei de llana, la camisa... Cada peça de roba que es treia el lliurava d'un pes que només la pluja i el fang atorguen a la roba.  Es tragué una sabata fent força amb l'altre peu, però es llençà a terra per aconseguir treure's l'altre. S'eixugà el fang en els pantalons i també, finalment, se'ls aconseguí treure.

Es llençà contra el sofà i es recargolà en la manta.

-Merda!- es digué. Des de la seva posició, en el seu intent de recuperar algun bri d'escalfor corporal veia com s'havia deixat la petaca a la gavardina, tirada per terra, a l'entrada, però el sol fet de plantejar-se anar-la a buscar li produïa més malestar del que podia aguantar.

Aixecà el cap desesperadament i palpant a cegues sobre la tauleta de té, trobà un got, potser d'un altre dia o d'aquell mateix matí, amb un xarrup de licor. Se'l begué d'un sol glop i mirà a través del seu cul translúcid. El llençà contra la porta i va esclatar en mil bocins. Llavors es disposà a intentar agafar el són, si el fred i els remordiments el deixaven.

https://www.youtube.com/watch?v=sCQfTNOC5aE

Breakin' Good

Iridium that brights with that mystical shine

Iodine the heviest essential element.

Sulfur that burns out all my fears

Sucre o el dia que ens vam violar l'ànima

Em va inundar una sensació d'eufòria salvatge. Tenia ganes de còrrer ràpid i sense rumb, sentir l'aire a la cara i el bronzit dels arbres al traspassar-los.

De sobte, tot plegat va canviar. El cel es va tornar d'un color rojenc. Els núvols agafaven aquell color lila i gris i res...

va tornar  a perturbar-me el cervell, era inevitable  que se'm desfessin les neurones amb aquells records, que alhora eren tan àcids i tan dolços, com qui beu el primer got de cafè del dia amb vuit cullerades de "sucre.

M.P.O