El camí ja em crida, encara em queden moltes coses per fer, i no estic gens preparat, però ni tota la preparació necessària treuria emoció al repte.
Anar sol o amb ella? Anar sol suposa encara més viure una introspecció total, potser massa forta pel que vull fer... Anar amb ella suposa tenir a càrrec meu un ésser que haig d'alimentar, però sobretot, abeurar i es que l'aigua és un bé escàs i preuat al camí.
Sol o amb ella, el faré igualment, les nits a la fresca i la por no me la traurà ningú. És més, vull viure aquesta por, que o em guanyarà o em farà més fort, i pel meu bé, espero que em faci més fort.
Entrenant veus tots els inconvenients que apareixen com bolets a la tardor, de cop, coses que no hi has pensat i son de vital importància, que fan replantejar-te seriosament l'estructura del viatge.
Tinc por, i això encara no ha ni començat...
