Ploren els androides.

Transistors de colors
que il·luminen el rovell que
corre per la teva sang.
Psicodèlia sobre el fang.

Motors elèctrics, estelles
que destrossen cristalls
d'àcid que dilaten
el teu alter ego; les teves
pupiles a 1080p

Som androides,
líquid de fre, cables i
engranatges. Làser que
cauteritza les ferides
obertes
del metall esmicolat

Jo seré un adolescent, però tu una puta sense cor

Per què...

totes les noies que m'agraden, i els agrada Cowboy Bebop, m'acaben destrossant?

Adéu

Quan el sarcasme és l'única expressió que pots utilitzar, es que la cosa està fotuda de veres...

Hola

Ja porten una estona xerrant, de cop s'abracen.

-Hola.
-Hola.

Com donant la benvinguda al moment.

Paraules per a Laura

Hora: Sobre les 3-4 del matí. Estat: Ebri, terriblement sincer i content.

Asunto: Fer-li una sorpresa agradable.

Aix laura, no saps com em refot estar emprenyat amb tu, que tinguis un mal dia, o escriguis coses tristes (per que encara que no ho sembli, SÍ! llegeixo el teu bloc, la teva petita finestra al mon, que em permet saber com estàs encara que no parlem ^^).

Vals molt, massa. Ja t'ho havia dit algun cop, i t'ho deus prendre en conya, pero ets el maleït nucli del grup, no saps fins a quin punt. Ets la part essencial que REALMENT ens uneix, sona a cosa dita per quedar bé, però és molt més seriós del que sembla.

Malgrat sigui la funció més important del grup, no és ni la més senzilla ni sovint, per no dir constantment, la més reconeguda. No obstant, ets bàsica per a tots nosaltres.

Ja t'ho vaig dir, però m'agrada repetir-ho, i ho faré tants cops com faci falta o em plagui, sap greu : si fa 3-4 anys algun penjat m'hagués dit que coneixeria una noia de Vilassar de Mar que trastocaria la meva vida de dalt a baix, l'hagués engegat a pastar; ara no ho canviaria per res del món.

No saps lo dur que es poden fer els matins d'hivern (que ara s'acosta), bé segur que sí pero parlo ara des del meu punt de vista, sense el teu somriure mig adormit, una càlida abraçada malgrat el gebre d'anar en bici, i un bon dia dels de veritat!

En definitiva Laura, t'estimo i t'estimem, encara que no sempre valorem tota la feinada que fas! A tu si que no et vull perdre per res de res!

Tarda de pluja

Taciturn, com sempre, passejava, altre cop, pels carrers de la ciutat. L'aire gelat passà a traves de la gavardina oberta i pels forats del jersei de llana. Un tremolor li recorregué l'espinada. Es pujà el coll de la gavardina, s'enrotllà la bufanda al coll, i creuant-se la gavardina enfundà les mans a les butxaques dels texans. Duia les camperes de sempre, fetes pols, molles dels bassals que la pluja havia creat feia escassos minuts. Caminava sense rumb, com de costum, pels carrers d'un barri vell que coneixia massa bé: corredisses, fum, cervesa, condons en carrerons... una vida massa... massa bona, una vida massa llunyana.

Enyor... S'assegué en aquelles escales, va encendre la pipa i mentre la pluja li queia a la cara, que mirava el cel gris, com sempre, fum o núvols? Tragué la petaca de dins la gavardina i oficià un bon glop d'aquell licor de tants anys...

http://www.youtube.com/watch?v=h8tuTSi6Sck